diumenge, 16 de gener del 2011

9.Emissora WK-2801Pro

Per a poder fer funcionar el 4G6S, era necessari canviar d'emissora, ja que la WK-2401 només controla helis Walkera de fins a quatre canals. Per això vaig decidir agafar un model de Walkera que fos capaç de controlar el 4G6S i la tota la resta d'helis que tinc d'aquesta marca.
El model escollit és la WK-2801Pro, una emissora de 8 canals. Com a més té memòria, es poden controlar fins a 8 helis i guardar les configuracions de cadascún d'ells.
Aquest equip funciona a 2,4GHz, igual que la 2401 i té una pantalla frontal que indica totes les configuracions.
Des d'un menú podem escollir amb quin heli volem conectar i un cop sincronitzat tindrem la emissora igual configurada com l'últim cop que la vam fer servir pel model de heli en qüestió. De fet guarda tots els pràmetres incloent els ajustos del TRIM de moviment de qualsevol dels quatre possibles.
També disposa d'un temporitzador, que el podem fer funcionar perque ens avisi quan passa cert temps de pilotatge i saber d'una manera aproximada quan s'esgotarà la bateria.
Igual que fins ara, he pogut instalat la batería LiPo que tenía per la 2401, ja que a igual que l'altra funciona de sèrie amb un adaptador per 8 piles alcalines o recarregables de NiCd.

Vista frontal, la pantalla a sota al centre

divendres, 14 de gener del 2011

8.El primer heli de pas variable (Walkera 4G6S)

En direm de pas variable, perque en aquest heli es pot controlar la inclinació de les pales (pas de pales) amb un dels canals de la emissora, el que permet fer moviments més reals, fins i tot fer-lo volar de cap per avall.
El model en concret és un Walkera 4G6S (segueixo amb Walkera per compatibilitat amb les emissores que tinc).
El 4G6S

  Aquest heli es de 6 canals i en diuen 3D perque permet fer moviments en 3 dimensions i figures a l'aire inimaginables, amb una experiència de pilotatge que jo no tinc i pocs ténen, és clar....Tot això és possible gràcies al control manual de la inclinació de les pales.

Detall cabina del 4G6S
Com es pot veure en la foto anterior, la cabina es de plàstic i molt fràgil igual que els patins, una aterrada arriscada pot ser fatal.

Vista superior

Té una mida més gran que els que tenía fins ara, el diàmetre de pales del rotor principal es de uns 30cm, mentre que el CB100 feia 20cm.

El 4G6 amb el seu "germà" petit, el CB100

Aquest model és una variant del 4#6, hi han molts models amb aquesta estructura i cada un d'ells té una particularitat diferent, per tant també el podem trobar amb només 4 canals. El 4G6S té un Giròscop de 3 eixos, fins ara no havia comentat res, però tots els helis que he tingut han estat amb gyro, el que permet un millor control de la cua en cas de vent. En aquest model, el gyro no només controla els desplaçaments detra-esquerra de la cua sino que també amunt i avall, aquesta particularitat fa que avui en dia estiguin sortint helis sense barra estabilitzadora (flybarless) però en el meu cas encara té barra. Aquest gyro a igual que en la resta de models està integrat dins el receptor.

El receptor amb gyro incorporat es la caixa groga davant tenim el ESC
A més del receptor, dins la cabina tenim el regulador de velocitat del motor, el qual també es brushless i gira a tota canya 10000 rpm / volt, impressionant. Suposo que ja veureu que tal com anem pujant de model (grandària del heli) cada cop els motors ténen menys rpm.
Aquest heli, com dèiem està controlat per sis canals: tres canals control.len els servos del plat cíclic, un controla el servo de la cua, un altre el gyro i l'últim el motor.
Com veieu aquí, el rotor de cua i el principal són governats pel mateix motor, aquest motor fa girar el plat principal que a la vegada gira el rotor principal, a més porta una roda dentada més petita des de la qual es transmet des de l'eix principal amb una barra fins el sistema de les pales de cua. D'aquest sistema se'n coneix també per "torque tube". La varilla de ferro que es veu en la part superior està conectada al servo de cua i controla la inclinació de les pales (fa que la cua giri a dretes o esquerres)..

Detall de la trasnmissió posterior a les pales de cua

Detall de la corona principal, la roda dentada que fa girar la transmissió posterior està a l'interior


Aquest heli funciona amb una batería de 3,7v i 600mAh, li dóna una autonomía de 6-7 minuts fent vols tranquils. La meva experiència no m'ha deixat provar-lo fent més cabrioles, ja tindré temps per entrenar-me més...
La batería va sota del heli precisament sota la corona dentada, veureu que he hagut de fer in "invent", ja que amb girs una mica bruscos la bateria sortía "disparada" del compartiment, el velcro es un bon invent...
En la foto següent es veuen els tres servos que controlen el plat cíclic. Els tres treballen en CCPM a 120 graus, es a dir, es reparteixen la "feina" de fer girar el plat en els quatre moviments del pla i la inclinació de les pales.

Detall del rotor, plat cíclic i servos, aquí la mecànica ja comença a ser complexe
Aqui podem veure el detall del servo de cua:

Amb la bateria conectada
A punt d'engegar motors a terra. Les pales són les originals, amb negre i de fibra, perfectament equilibrades.

Podem veure que la majoria de peces del rotor són metàl.liques
Després d'uns quants vols a cel obert vaig tenir algún problema, ja que aquestes màquines pesen molt poc i amb una mica de vent es perd el control ràpidament. És la falta d'experiència, primer el control en interior i després volar amb vent, al final se n'aprèn, però a quin preu!!

Després dels primers impactes, pales i cabina ho han sofert

Pales del darrera
Com es veu en la foto anterior, les pales del darrera son molt resistents, són de plàstic, però estàn a pocs milímetres de terra i al aixecar el morro, enseguida toquen a terra.

Vista frontal amb la punta del morro trencada i la pala.
També haig de dir que amb aquest heli no he pogut volar gaire, a dia d'avui el tinc averiat per accident amb un servo trencat. El problema d'aquest model es que amb falta d'experiència es molt dificil volar a l'interior d'un pis, i per volar en exteriors es necessiten moltes hores de vol.

dimecres, 12 de gener del 2011

7.Bateria LiPo per l'emissora WK-2401

Com ja havia comentat fa unes entrades, un dels problemes d'aquestes emissores es que funcionen amb piles alcalines (o recarregables de NiCd que triguen en carregar-se un segle!). En concret la WK-2401 funciona amb 8 piles, una passada!!!.
La solució passa per sustituir el suport i el pack de piles per una bateria que dongui el voltatge necessari i tingui una autonomia més gran. Tal i com vénen conectades les bateries en sèrie dónen 1,5V* 8 =12V.
L'ideal sería una bateria LiPo (de Polimers de Liti) que acomplis aquestes condicions i a més hi capigués dins l'habitacle de la emissora.
Remenant per Internet vaig trobar una que estava dissenyada (en teoría) per aquest propòsit, una mica cara en comparació amb les equivalents d'altres mides, però en aquest cas depeniem que hi entrés bé que no pas el seu preu.

Batería LiPo STORM 2200 mAh a 8C
 Com veieu aquest pack de LiPo ens dona 12,6V a plena càrrega (com es de tres cel.les tenim a plena càrrega 4,2V * 3 = 12,6V). La tensió nominal són els típics 11,1V que donen aquests packs (3,7V * 3 cel.les =11,1V)
La capacitat són 2200mAh a 8C, un índex de descàrrega bastant petit (condicionat pel seu tamany) però adequat pel consum de la emissora, ja que no es excessiu en comparació amb el consum del motor d'un heli (en el que necessitem com a mínim 20C).
Per a poder conectarla, va ser necessari fer un adaptador per la conexió del suport intern. La emissora ve amb un conector JST mascle i la bateria porta de serie un Deans femella.

Conector JST i suport originals per 8 piles AAA

Així es com ha quedat el conversor


Detall final amb la batería conectada


L'emissora porta al darrere un conector per carregar un pack de bateries de NiCd, es importantíssim NO INTENTAR CARREGAR MAI el pack de LiPo amb aquest conector, per recarregar el nostre pack haurem de treure'l de l'emissora i fer-ho amb el carregador extern.

Detall del conector de càrrega per bateries de NiCd
 A la foto es pot veure com es carrega amb el ImaxB6, vaig conectar el multimetre en serie per mesurar el corrent real que passava pel circuit mentre es carregava la bateria.




El carregador alimentant la LiPo supervisat pel tester
 

El temps de duració de la bateria amb la emissora WK-2401 és molt difícil de calcular però s'esgota quan ja no te'n recordes que tens bateria, es a dir, es més que suficient encara que recomanable tenir una altre de recanvi per si ens agafa d'imprevist i necessitem volar.

dimarts, 11 de gener del 2011

6.El primer heli de pas fixe (Walkera CB-100)

Després d'unes quantes hores de vol amb els coaxials finalment em vaig decidir per un de pas fixe. Després d'investigar vaig arribar a la conclusió que era millor agafar un de la mateixa marca que els que tenia fins ara i si podia ser aprofitant la emissora, millor.
Vaig trobar el model CB-100, de quatre canals i que a més era compatible amb l'emissora que tinc, la WK-2401, a la majoria de foros el ficavem bastant bé i em vaig decidir per aquest.

El CB-100

Sens dubte que no me n'arrepenteixo, és un helicòpter increïble, tant per el seu pilotatge com per la seva resistencia. És una màquina de quatre canals, iguals que els anteriors però fa servir dos canals pels servos, davant-darrera i dreta-esquerra i els altres dos pels motors, un del rotor central i l'altre el de cua.

Petit de debò

La mida és com els altres, però tecnològicament no té res a veure, es molt més superior. Primerament porta dos motors com ja he dit abans i a més brushless (sense escombretes), que ténen una vida molt superior als brushed (amb escombretes) i consumeixen menys, això els dona l'avantatge de més temps de vol. Al no poder alimentarse cada motor directament amb corrent continua, necessita cada motor el seu respectiu conversor ESC (electronic controller) amb BEC incorporat. D'aquesta manera el control de cua el fa el motor petit i el rotor principal el gran.

El ESC del motor principal, sota la cabina

El ESC del motor de cual, en un lateral
Com es lògic, aquesta màquina només porta dues pales centrals i la barra estabilitzadora porta els contrapesos metàl.lics.
La majoria de parts del rotor i el plat cíclic són metàl.liques com es pot veure a la foto.

Vista del rotor i la part frontal de la cabina

Pilotar aquesta màquina es bastant difícil al començament, un cop agafat el tacte es pot pilotar a la perfecció. No es tan estable com els coaxials, però el vol es molt més real i permet fer aterratges en llocs impensables.
Fa servir bateries LiPo de 3,7 volts i 600mAh com a mínim, encara que soporta també les de 700 mAh però no més, ja que el disseny de potència està calculat per aixecar el seu propi pes i molts pocs grams de més (ja ho he provat...). Es de suposar que els motors que porta consumeixen molt menys que els del coaxial, però com porta dos amb els seus respectius ESC, fa que el consum total sigui quasi el mateix i ens dona uns 6 minuts de vol continu com a màxim.

Detall del motor principal i receptor
El receptor només permet modificar una mica la sensibilitat i és compatible amb l'emissora WK-2401. El motor es un 11000KV, molt ràpid però normal en aquests tipus de helis.

Vista superior
Les parts més delicades sens dubte són en aquest ordre: les pales de cua, els patins, la cabina, les pales superiors i la barra de cua. El que passa es que aquesta barra posterior soporta massa esforços i es molt llarga i fina, el que fa que en moviments molt bruscos de gir acabi partint-se. També el fet que sigui de fibra de carboni afavoreix el desgast. La cabina es delicada com en tots aquest models, el plàstic fi ho afavoreix. El pati ja es veu a simple vista que en aterratges una mica forçats es trenquen les puntes.Les pales de cua son totes d'una peça i es parteixen al primer impacte amb cualsevol cosa, una mica de loctite soluciona el problema un o dos cops, però al tercer es recomanable un canvi. I finalment les pales del rotor principal són fràgils com a tots els helis (no hi ha problema sempre que no toquin amb res).

Vista posterior

Sense la cabina

Un parell de videos per veure lo finet que funciona:





Detall del rotor de cua, com es veu, les dues pales son una sola peça, molt fràgil als cops. El motor es un brushless superpetit, de fet les bobines interiors estàn agafades directament al timó (que es de fibra) i el que gira es tota l'estructura exterior al les pales (de plàstic).


Les tres últimes adquisicions juntes:



Els tres son quasi de la mateixa mida
És una llàstima, de tots tres l'únic que funciona bé es el CB100, ja se sap coses de la inexperiència...

dilluns, 10 de gener del 2011

5.El carregador de bateries (Imax B6)

Una de les peces claus i imprescindible de tot aeromodelista (que voli amb elèctrics) es tenir un bon carregador de bateries. I és més que justificable, amb el carregador que porten aquests models, només es pot carregar una bateria cada cop, i encara que son de càrrega ràpida, tarden uns 30 minuts en completarla, si tenim en compte que en 5 minuts de vol la gastem, podeu fer comptes...
A més, aquests equips donen un corrent de càrrega perfectament equilibrada i estable, amb la possibilitat de carregar més d'una bateria cada cop.
El meu és un Imax B6, que m'ha donat uns resultats fantàstics fins ara. L'únic fallo que li he trobat es la manca d'un interruptor de on/off, que jo mateix he hagut d'instal.lar a la carcassa de l'equip.

Vista frontal del B6

Com es pot veure aquest equip és una miqueta més que un simple carregador. Pels models que he tingut fins ara no faria falta, sino que està pensat per carregar packs de bateries i fer balanç de càrrega de totes les cel.les que les formen, per exemple la que tinc instal.lada a l'emissora per evitar despesa de piles alcalines.
L'equip és molt simple, té una entrada de corrent (11-18 volts) en DC, que s´ha d'alimentar amb un adaptador de corrent (220V a 12V en continu per exemple) i una sortida de càrrega normal o balancejada.

El Imax amb els conectors

En la foto d'abans podem veure conectada la entrada de 12 volts i les bananes a la sortida (vermella i negre). El gran avantatja de fer servir aquest equip es que li podem dir que carregui les bateries a un cert corrent, que evidentment ha de coincidir amb el que s'especifica a la bateria, i ell sempre mantindrà constant la intensitat fins que completi la càrrega.
La pantalla ens mostra el tipus de bateria i les cel.les que té (les pot autodetectar), el corrent que li estem suministrant a la bateria i la tensió de càrrega, el temps que queda de càrrega i el corrent real (en mA) que porta enmagatzemat la bateria .
Detall de la instal.lació de l'interruptor ON/OFF:

Interruptor on/off
Amb aquest interruptor poden deixar sempre el B6 conectar a la font d'alimentació sense necessitat de tenir-lo encès. Tal com deia abans, en la entrada de 11-18V conectarem un adaptador de corrent de 220 a continua, jo he fet servir un d'un ordinador vell modificant el conector d'alimentació.

Modificació de l'adaptador AC/DC
L'he hagut de fer soldant el conector que veia amb el Imax al cable del transformador d'un adaptador de corrent tot trobant la sortida de 12 volts.

Transformador de corrent 220V AC - 12V DC
El transformador ha de ser bastant potent, sobretot cada vegada més quan més grans siguin les bateries per carregar. Aquest dona un màxim de 6A a 12V de sortida. Més endavant ja veurem com no es queda tant sobrat de potència com sembla...

Placa de característiques
Per a poder carregar vàries bateries de cop, faig servir aquest adaptador amb conexió propietària de bateries dels helis petits de Walkera.

Cable adaptador 5 bateries
Amb aquest cable les carreguem en paral.lel, totes són a 3,7 volts i cadascuna d'una capacitat diferent, haurem de sumarles totes i configurar el Imax amb la suma de totes les corrents de càrrega.

diumenge, 9 de gener del 2011

4.Arriba el tercer coaxial (Walkera Lama 2-1)

El tercer heli que he tingut ha estat un altre Walkera, el Lama 2-1, coaxial i de 4 canals, una mica més gran que el 5G6, el podem veure a les fotos.

Detall general del Lama 2-1


Vista lateral de la cabina

L'altre costat del Lama


Les prestacions son semblants a les del 5G6, una de les poques diferències es que porta el receptor i els servos integrats en la mateixa placa, i porta més parts metàl.liques: l'eix rotor, els suports de les pales superiors i inferiors i el plat cíclic.
Com es pot veure els dos motors son els mateixos.




 Pel que fa a les bateries fa servir també unes LiPo de 3,7 volts 15-20C i fa servir la mateixa emissora, la Walkera WK2401.
L'hèlix de cua també es decorativa. La resistència i autonomía es practicament la mateixa que la del 5G6, uns 5-6 minuts de vol continu.
Podem veure els dos comparats a la foto següent:
5G6 vs Lama 2-1
Al final vaig acabar cremant els dos motors, però després de canviar pel recanvi, no he aconseguit fer-lo volar més...

Calentant motors
En aquest model les parts més fràgils son la cabina, potes del patí i les pales principals
.
El Lama en ple vol
Podeu veure el 2-1 calentant motors als videos següents (quan encara funcionava):




3.Ampliant el parc (Walkera 5G6-1)

El següent model que va entrar a formar part del meu parc d'aeromodels va ser un Walkera 5G6-1. Seguint amb el disseny del format de helis elèctrics coaxials, aquest model ja permet intercanviar les bateries, i mentre carreguem una podem seguir volant amb una altre, a més, la freqüència de pilotatge es de 2,4GHz, que és el que s'imposa a partir d'ara en tots els aeromodels incloent els professionals, ja que permet de volar varis helis en el mateix espai sense tenir que canviar o reservar freqüències de vol. La gracia d'aquests helis es que els podem fer funcionar dins de casa, en aquest model no ho he intentat mai en exterior, però suposo que amb una mica de vent es poden tornar incontrolables.

El Walkera 5G6-1 al terra de casa

El 5G6 després d'uns quants vols

És realment petit!!


Amb aquest model es amb el que he après realment a fer estacionaris, encara que es igualment un coaxial, no té res a veure amb el 6020, al tenir 4 canals és una mica més complexe de controlar però més estable ja que permet estar parat a l'aire quasi a la perfecció, cosa impossible amb el 6020. Les pales són intercanviables per quan es trenquen, però per experiència, després de 3 o 4 impactes, el que més pateix es el pati, les dues corones que es descentren de l'eix i la cabina.
El que si he comprovat es que per moviments bruscos en profunditat (Elevator), les pales superiors toquen amb les inferiors i fa que es perdi el control de la màquina.
A la següent foto veiem l'interior, els dos servos, pel moviment lateral i frontal, el receptor, bateria i dos motors pel moviment dels dos jocs de pales. Els motors agafen temperatures molts altes després de 3 o 4 vols seguits. La bateria fa servir una LiPo de 3,7 volts (15 - 20C de descarga) que es pot carregar amb un adaptador que ve inclòs de sèrie. L'hèlix de la cua es simplement estètica ja que el control de gir sobre sí mateix el fa per canvi de velocitat de les pales superiors i inferiors. El receptor, un RX2402, inclou el sistema de control de les pales i motors de l'heli, receptor de sistema i control de voltatge de la màquina.

Les seves "tripes"

Com es pot veure quasi el 90% de la màquina te les peces de plàstic, que la fan lleugera però més fràgil i menys resistent al desgast. L'eix rotor i el suport de les pales superiors també són de plàstic, però força resistents.
És un model bastant resistent, però després de 4 o 5 hores de vol, he hagut de canviar de tot, ja se sap la falta d'experiència la paguen els primer helis. Algunes fotos de com va quedar després dels primers impactes.

Després d'un impacte frontal contra el terre

Un altre impacte, les pales picades y la barra estabilitzadora doblegada

El temps de vol es d'uns 5-6 minuts depenent de si es fan estacionaris o s'abusa molt del control de gas. El comandament ja té una mica més de cara i ulls, és un WK-2401, de la marca Walkera i vàlid per tots els models d'aquesta marca de 4 canals a 2,4 GHz.

Emissora WK-2401


En aquest equip hi ha 4 moviments, amb l'esquerra portem el gas (Throttle) i el gir sobre si mateix (Rudder), amb la dreta controlem davant-darrera (Elevator) i dreta-esquerra (Aileron). Així i tot aquest comandaments ténen el handicap de les bateries, utilitzen 8 piles alcalines tamany AA de 1,5 volts o recarregables de NiCd de 1,2 volts. Més endavant ja veurem que es poden substituir per packs de bateries LiPo recarregables d'11,1 volts.